POLÍTIQUES SOCIALS I EDUCATIVES
Enviado por Stella • 10 de Enero de 2018 • 2.380 Palabras (10 Páginas) • 393 Visitas
...
Bourdieu: fa la connexió de la classe social amb el àmbit educatiu. Ell fa referencia l’enclassament. Entrem amb aquelles desigualtats i sortim amb elles.
Somni de mobilitat social ( somni americà)
Tot i que Amèrica ens parla de la igualtat d’oportunitats, trobem que malgrat la taxa d’atur es baixa, trobem persones que sense estar a l’atur ha d’estar treballant en 2 o 3 feines a la setmana per poder tenir una renda bàsica. O bé ens trobem persones que viuen al carrer però estan treballant. Per tant aquet somni americà està qüestionat.
Les polítiques socials no intenten acabar amb un sistema desigual sino que intenten pal·liar les conseqüències d’un sistema desigual.
Repte global
Europa gairebé 84 milions d’europeus (16%) viu per sota del llindar de la pobresa (dades 2008).
4t món: persones que no arriben accedir a condicions bàsiques de vida.
Pobresa i desigualtat
Amartya a treballat molt el que es la pobresa:
Pobresa Absoluta o de subsistència i pobresa Relativa
Absoluta: gent que es mor de gana o de fred.
Relativa: seràs pobre depenent del lloc on visquis, amb els mateixos recursos, com tindre accés a internet.
Amartya estudia sobre la població a l’India, desarrollo y libertad/ l’india contemporània:llibres d’Amartya).
Amartya diu que la renda no es la única que genera per tenir capacitats o no, sino que tenim altres factors.
Relació renda i capacitats
Aquesta relació és fonamental en l’avaluació de mesures públiques per reduir la desigualtat i la pobresa.
Per exemple→ qüestions d’edat: si tens problemes de mobilitat això pot marmar en les tevés capacitats d’acció i això requereix que necessitis mes instruments, això incideix amb la pobresa.
Bàsic en l’avaluació d’actuacions públiques
Quines capacitats a mig termini em permeten incrementar la renda d’una persona? - Treball
Relació entre pobresa i pobresa relativa→ augment de les capacitats de les persones
Col·lectius que preocupen amb mes pobresa a Europa:
- Població gitana ( Nacional estrangera de Roma)
- Discapacitats
-Població jove
Em de tenir en conte molts factors quan entrem en el tema de pobresa, es a dir, en famílies monoparentals poden haver altres factors dintre (com persones amb discapacitat etc.)
EL DESENVOULPAMENT HUMÀ “sota el llindar de la pobresa”
Ens pot donar una orientació si una persona es troba sota el llindar de la pobresa.
Pobresa absoluta: la necessitat de cobrir la fam, a Catalunya 1 de cada 5 es pobre, això vol dir que ho tenim molt “ a tocar”.
Pobresa infantil: Moltes de les identitats (FEDAIA, UNICEF, save the children...) ens indiquen que la majoria d’afectats son menors. A L’estat espanyol 1 de cada 4 nens es troba per baix del llindar de la pobresa.
Quines son les situacions que ens porten en aquest impacte de la població menor?
- Ens trobem en males situacions d’habitatge
- Dietes desequilibrades, molta mala nutrició
- Problemes d’impagament d’habitatge
- No poder assumir tractaments mèdics (exemple: no poder pagar unes ulleres, odontologia, etc. )
- Nadons que no se’ls hi pot donar llet materna
- Increment de fracàs escolar d’aquests nens pobres ( això a mig termini te impacte en fracàs de trobar feina)
- Trobem famílies amb l’educació secundària o menys.
Com la pobresa a augmentat molt a Europa des de la Unió europea s’ha inclòs la AROPE, que mesurar aquest risc de pobresa, un dels indicadors que s’està incorporant es si una llar familiar pot incorporar unes vacances 1 cop a l’any, o bé, si la llar familiar disposa de televisió, etc.
Amartya: Incorpora com millorar i mesurar les capacitats
Com es mesura el llindar de pobresa?
Es mes que simple ingressos, es a dir, ens trobàvem amb països que la atenció sanitària dels homes era mes important que la atenció sanitària de les dones, la dona quedava en un segon plà, es a dir la mitat de la població quedava desatesa i sense ser digna ja que la major part de la població eren dones, així que s’incorpora un nou indicador on es te en conte si hi ha una distancia molt forta del IDH de homes amb el IDH de dones.
Quan en una societat desenvolupada, es te un col·lectiu en concret (col·lectiu Roma(gitana)), normalment les dones sempre tenen mes esperances de vida que els homes, quan en un col·lectiu això no passa, es com una “alarma” que indica llindar de pobresa.
Amartya Sen i Sudhur Anand: Son aquets dos autors que mes han treballat amb els indicadors, de les quals guanyen premi novel en economia.
Agencies de les dones i el canvi social:
Si hi ha una diferència en molts països en quan el gènere, Amartya s’ha centrat en aquells col·lectius mes “abandonats” com ho poden ser les dones, aquelles zones on l’índex educatiu de les dones es igual que el dels homes , contra mes equitat hi ha mes eficiència hi ha, com mes autònoma es la població menys dependència hi ha.
Polítiques per augmentar la capacitació i per tant l’agencia de les dones:
- Persona desfavorida en el focus d’atenció
- Futures generacions que hauran d’afrontar les conseqüències de les activitats d’avui
-
...