Gramàtica Oración Subordinada:

...

- Coordinadas Copulativas: formadas por oraciones independientes unidas por un nexo coordinante copulativo que sirve para enlazar o sumar informaciones. Los nexos pueden ser y, e, ni y que (el nexo que equivale aquí a y):

- Juan lee y Pedro escribe

- Coordinadas Adversativas: una de las oraciones corrige a la otra. Los nexos utilizados son conjunciones adversativas, tales como pero, aunque, sin embargo, no obstante, etc:

- Hace sol, pero luego lloverá.

- Coordinadas Disyuntivas: presentan dos opciones mediante el uso de nexos, tales como o, o bien:

- O sales o entras.

- Coordinadas Distributivas: distribuyen las acciones por medio de la utilización de conectores, tales como ya... ya, bien... bien, tan pronto... como:

- Ya ríe ya llora.

- Coordinadas Explicativas: una oración explica a la otra mediante el uso de los nexos esto es, es decir:

- Llegó a la hora acordada, esto es, puntual en esta ocasión.

- Coordinadas Consecutivas: utilizan los nexos (luego, así que, por tanto):

- Estudio, luego puedo aprobar el curso.

El text descriptiu

En un text descriptiu s’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una

imatge mental d’allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de

significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.

Pronoms relatius

QUE (persones i coses): La Laura, que és molt estudiosa, ha aprovat l’examen El vestit que et vaig regalar és de rebaixes

QUÈ (coses): El paquet de què et parlava és enorme (sempre amb preposició)

QUI (persones): En oracions substantives pot anar sol: Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era En oracions adjectives, sempre amb prep.: L’amic amb qui vaig anar a Londres és d’aquí

ON (indica lloc): Pot anar sol o precedit de preposició: La casa on passàvem les vacances és molt petita El pou d’on trèiem l’aigua és molt a prop d’aquí

EL QUAL, LA QUAL...(persones i coses): És l’específic per substituir el CN: L’advocat, el pare del qual és alemany, viu a Blanes Però els pot substituir gairebé tots: Que en oracions adjectives explicatives (les especificatives NO!) Què sempre QUI quan va precedit de preposició ON quan va precedit de preposició

LA QUAL COSA, COSA QUE, FET QUE (neutre): Substitueix tota l’oració principal, no un antecedent concret.

must / have

Modals: Advice, necessity, obligation and prohibition.

We use must to talk about a personal feeling of obligation to do something.

- I must remember to post the letter today.

- You must phone your grandmother tonight.

We use have to to talk about an obligation that is a fact, or a rule or law.

- You have to be sixteen before you can leave school.

- We have to revise for our exams next week.

We use don’t have to/doesn’t have to to talk about something that is not an obligation.

- You don’t have to do any homework tonight.

We use mustn’t to say that something is prohibited.

- You mustn’t smoke in this area.

We use had to to talk about a past obligation.

- We had to get up at five o’clock this morning.

[pic 2][pic 3][pic 4]

Lectures

Bearn o La Sala de les Nines

Resum:

El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista i que no el culpi si troba alguna frivolitat..Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al poble de Bearn.

La segona part la titula “Sota la influència de Faust”. Ës un època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre de Joan, que li produiràn un gran desassossec. Joan no conegué els seus pares naturals i va crèixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antònia. Mentres que ell cursava estudis al Seminari els senyors es divorciaren, per un presumpte engany d'en Toni vers la seva dona. Les vacances d'estiu les passava a Bearn; anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos, polítics i socials que ell estudiava al Seminari i pels que don Toni tenia interés. Les seues opinions quasi sempre estaven contrapossades i aixó feia reflexionar en Joan i adonar-se'n de la personalitat del seu protector.

Un d'aquestos estius, quan Joan només tenia quinze anys, conegué un xiquet una mica menor que ell que es deia Jaume. Era molt prim i mai no havia estat al camp. Malgrat que era molt intel.ligent, li faltava eixa capacitat d'independència i de saber moure's pels espais oberts. Però era molt tenaç i sempre intentava superar a Joan en les curses, la caça, els jocs... En un primer moment Joan estava gelós però més tard començà a apreciar-lo, així que la seua mort eixe mateix estiu fos un impacte i produí una sensació de culpabilitat molt gran a Joan, encara que no sabia per què. Li provocà un rebuig de la violència que li durarà tota la vida.

En aquesta mateixa època el senyor li donà les seues memòries per a que, tras la seva mort, Joan les continuara. I parlant de la vida del senyors a Bearn, ja des de que Joan era un adolescent una habitació de la casa, a la que estava prohibit entrar, anomenada “La sala de les nines”