Jan de Vries: “La reestructuración de la industria”, a J. de Vries: La economía de Europa en un periodo de crisis 1600-1750, Cátedra, Madrid 1979, pp. 95-120.

...

l’economia de mercat.

Síntesi: Los esfuerzos de los comerciantes por expandir o cambiar la producción industrial, para cubrir las exigencias del mercado e incrementar beneficios, constituían una seria amenaza para la misma existencia de los gremios, tal conducta minó la función reguladora y estabilizadora de estas Instituciones esencialmente precapialistas. (pp-104)

d) La industria textil

- La indústria tèxtil tradicional (llana) pateix una forta caiguda i transformació en diverses zones amb tradició tèxtil europea.

- A Italià, la producció en les tradicionals ciutats tradicional va casi desaparèixer en pocs anys i la producció es va transportar a zones mes rurals.

- A Anglaterra hi ha una caiguda a inicis del segle XVII de la industria llanera i la seva producció, que es recupera amb la introducció de nous tipus de teixits mixtes juntament amb mesures per la importació de llana i fan que a finals del XVII ja sigui la potencia productora tèxtil d’Europa.

- Holanda pateix una caiguda de l’industria llanera tradicional molt pareguda a la d’Anglaterra, però la dependència de la llana estrangera per part de la industria tèxtil holandesa fa que es vegi superada per la anglesa.

e) La dinàmica de la proto-industria

- Les velles ciutats industrials perden la seva importància davant grans zones rurals on s’establí la producció dispersa per pagesos artesans impulsada per els interessos dels comercials.

- Els pagesos no dediquen el 100 % del seu esforç en la producció industrial. En seu treball combinen el treball al camp amb una producció per lliure. A part, en els períodes de gran treball en el camp, la producció industrial es veia reduïda enormement.

- Els pagesos no son ma d’obra especialitzada, per lo tant nomes poden crear productes relativament simples.

- Els propietaris comercials veuen la solució en la centralització de la producció i la creació de ma d’obra exclusiva i especialitzada.

- La iniciativa comercial obre nous mercats i llocs de producció. Exemple, la industria del ferro Sueca. Oberta per la necessitat de fonts de ferro d’Holanda per la seva guerra amb Espanya i per la necessitat de liquiditat de la corona Sueca. En menys de 100 anys, suècia es la principal exportadora de ferro d’Europa:

Con los holandeses como sus distribuidores, la industria metalúrgica sueca alcanzo rápidamente una situación de hegemonía en Europa. Sus exportaciones de Hierro en barras subieron desde 6.500 toneladas en el 1620 a 17.000 en 1650 y a 30.000 en 1700. Inglaterra que había sido el mayor productor, pasó a depender fuertemente de las importaciones de Hierro sueco, por su capacidad de ampliar su producción mucho más allá del nivel de las 10.000 toneladas hasta el segundo cuarto del siglo XVIII. (pp-116)

Síntesi: En resumen, la producción comercial de mercancías Industriales alcanzo en ciertas áreas niveles inéditos y potencio los cambios para superar las barreras que impedían un crecimiento mayor. Otra consecución fue las ampliación de la intervención de los comerciantes en la producción industrial, Finalmente, la reestructuración industrial de Europa estimulo el desarrollo y expansión de un nuevo grupo- o clase- en la población rural.

f) El proletariado: ¿una nueva clase?

- Possible inici de proletarització entre la població rural de zones industrials. Aquestes fan canvis que representen un trencament amb la tradició pagesa anterior. Exemple: casaments mes joves i amb menys interessos de terres. Això es deu a que la terra no es la font de subsistència principal i es poden buscar parelles fen servi altres criteris que no siguin el de la capacitat de producció agrària.

- Empobriment de les classes pageses, degut a diferents factors econòmics (la supressió de terres comunals per a ser utilitzades de prats, etc).

- Aquest empobriment fa que les classes camperoles depenguin mes de la producció rural industrial, que es erràtica i canviant. Per lo tant es crea un importat nucli de camperols pobres possiblement que formaran la classe proletària amb la aparició de la revolució industrial i la re-centralització de les industries en les ciutats (retorn del flux d’emigració del camp a la ciutat).