TEMA 1. LA SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA". CONCEPTES GENERALS

...

Breu evolució històrica política de la successió:

Primera fase, dret germànic, aquesta fase es basa en que la titularitat de la capacitat jurídica no la té la persona sinó la família (comunitat domestica). Això suposa que el patrimoni dels pares passa als fills sense que intervingui cap dret hereditari. Si s’extingeix una família concreta queden per els parents o en el llinatge d’aquesta família concreta.

Segona fase, dret romà, es basa en un dret de caire més personalista. Es basava en la capacitat de disposar que tenien les persones, això tenia com a limitació: la família.. En aquest dret tb trobem una sèrie de limitacions que són el que actualment anomenem la legitima (imperatiu legal, ¼ part a Cat. y 2/3 a Esp. Un 33% de legitima y 33% de millora, el causant no pot disposar de tots els béns, una part els ha de reservar als seus descendent).

Fase s.XIX-XX. Fruit d’això, Montesquieu en contra de l’institució de la legitima, associació de família i herència no és correcte. Codi Napoleònic de 1804. Considerava com a hereus els parents i no es podia instituir a ningú altre. Montesquieu va introduir la novetat de que per llegat es pogués disposar en favor de qualsevol altra persona. Cap al segle XIX es considera l’herència com un dret fonamental i de forma paral·lela apareixen els ordenaments comunistes (1848 Manifest Comunista Marx i Engels), que consideraven l’herència com una idea contraria a l’ideal d’igualtat d’oportunitats de les persones. Posteriorment, cal dir que els estats socialistes, en abolir la propietat privada dels mitjans de producció, l’herència va quedar reduïda a una propietat merament personal.

El Dret de Successions en la CE 1978, reconeix el dret a la propietat privada i herència. Dret propietat és el dret a no ser privat dels propis béns sense una justa causa. També resa que la funció social d’aquests drets ve determinada per les lleis.

Artículo 33 CE. 1. Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia. 2. La función social de estos derechos delimitará su contenido, de acuerdo con las leyes. 3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad pública o interés social, mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo dispuesto por las leyes.

3. La successió mortis causa a Catalunya: comparació amb la regulació estatal. Principis successoris del Dret civil de Catalunya

Concepte dret successions, aquella part del dret privat que regula la successió mortis causa de les persones físiques (no jurídiques, mai). A partir d’aquesta premissa, en el marc del dret successori el legislador defineix com han de ser reconegudes determinades manifestacions del causant, com s’ha d’interpretar la voluntat del causant. Altre funció del dret successori, regular tot el tema del dret transitori (que passa entre la mort del causant i l’acceptació per part de l’hereu, herència jacent).

Bases històriques dret successori català, els models positius vigentes que tenim avui en dia als territoris espanyols són fruit de la juxtaposició d’elements provinents de tradicions molt diferents. Influencies tradició dret romà, germànic i canònic, en el dret successori català.

- Influència romana, s’observa en 5 punts: ús del vocabulari, legítimes, successió intestada, formalitats que ha de tenir el testament, i la figura del testament.

- Influència canònica, llibertat de testar (poder de disposició del causant).

- Influència germànica, dret germànic no coneixia l’institució hereu mitjançant declaració voluntat causant, per tant tots els béns que tenia una persona es queden necessàriament dins el tronc familiar, per això el causant per poder deixar béns a persona que no fos de la seva família l’havia d’adoptar.

Tots aquests elements convergeixen donant lloc a diferents models successoris vigents Espanya (Castella poc romanitzat; Aragó conserva arrels germàniques; Catalunya, Balears i Navarra fortament romanitzats).

En dret comparat es poden distingir dos sistemes de regular la successió. El sistema anglosaxó, caracteritzat per que hi ha una persona, executor, que faria les funcions d’hereu sense ser-ho i s’encarregaria de liquidar les carregues i impostos successió i els deutes del causant (persona que administra herència, un cop liquidada es transmet a successors causant). Segon sistema, sistema hereu, model continental que es basa sobretot en la figura de l’hereu, que té les tasques executor.

Principis successoris del Dret civil de Catalunya

Es corresponen amb aquells que provenen del dret romà. Són 5:

1) Principi de necessitat d’hereu en la successió. Això significa que tot causant ha de tenir un hereu o successor universal i, per tant, el testament ha de contenir necessàriament la institució d’hereu, sinó serà nul, excepte que tingui nomenat un marmessor universal (albacea) que queda subrogat en la possició de l’hereu.

Article 422-1CCC. Nul·litat del testament. 1. És nul el testament que no correspon a cap dels tipus que estableix l'article 421-5, i també l'atorgat sense complir els requisits legals de capacitat i de forma i l'atorgat amb engany, violència o intimidació greu. 2. La manca d'indicació o la indicació errònia del lloc o la data d'atorgament del testament que en puguin afectar la validesa se salven si es poden acreditar d'alguna altra manera. La manca d'indicació de l'hora no anul·la el testament si el testador no n'ha atorgat cap altre el mateix dia. 3. Són nuls els testaments que no contenen institució d'hereu, llevat que continguin nomenament de marmessor universal o siguin atorgats per una persona subjecta al dret de Tortosa.

A Catalunya si un testament no té hereu el testament esdevé nul, excepte que existeixi un nomenament de marmessor (“albacea”) universal i excepte persona subjecte al dret local de Tortosa. Ens diu que el testament és vàlid encara que no contingui institució d’hereu (segueix la influència del dret germànic). Quan no existeixi testament, s’obrirà la via d’herència intestada. En el supòsit que no hi hagi successió testada i s’hagi d’obrir la intestada, en aquest cas les persones que reben herència són successors intestats i reben herència en qualitat d’hereus.

En dret comú, en dret espanyol l’article 764 CC. Testament serà vàlid encara que no tingui institució d’hereu. Successions particulars,