Apunts bearn

...

Porta uns bombons, on hi ha verí (arsènic)

La senyora no ho sap, i s’en pren un (la novel·la no ho diu que se’ls mengen, però desapereixen)

Al testament D. Joan ha quedat encarregat de publicar les memòries.

Per D. Toni, la raó està per sobre de tot.

La curiositat es el que mou la seva vida. En el moment que ell deixa de portar una vida tan boja també deixa de vestir de franciscà.

D. Joan es veu en el dilema, perquè no sap si D.Toni s’ha confessat o no.

També queda de marmasó per executar el testament del senyor_

-publicar les memòries

-cremar l’arxiu

1.Biografia:

Llorenç Villalonga i Pons va néixer l'1 de Març de 1897 a Mallorca. El seu pare, que procedia d'una familia de propietaris rurals, era militar; i la seva mare procedia d'una familia molt culta i cosmopolita. Dona de gran intel.ligència i bellesa, influí molt en Llorenç, i aquesta influència es reflecteix en alguns dels seus personatges femenins. Tras haver provat sort en la carrera eclesiàstica, sense gaire fortuna, es decidí per estudiar mecidina a Barcelona i Saragossa, i es va especialitzar en psiquiatria en París. De retorn a Mallorca es dedicà al seu treball professional de psiquiatre i más tard fos nomenat sots−director del manicomi provincial.

Llorenç era un home culte, cosmopolita i racionalista; per aixó es trobava en desacord amb l'ambient de l'illa, pobre, pintoresc i al mateix temps culturalment endarrerit i ensopit.

L'any 1936 es casà amb una cosina segona: Ma Teresa Gelabert, vidua sense fills i procedent, com ell, d'una familia rural.No tinguéren descendència. A 1980, a l'edat de vuitanta−tres anys, morí després d'una progressiva arteriosclerosis.

L'obra de Villalonga, per la seua gran qualitat, ha situat l'autor a primer rengle dels novel.listes catalans.

2.Paraules desconegudes:

- Al.lot: noi, nen, xiquet

- Apòcrif: que no és autèntic, falsificat, atribuït indegudament

- Contorbat: que està torbat, inquiet, intranquil, alterat.

- Contumàcia: Qualitat de contumac. Porfidós i obstinat.

- Devora: a prop, al costat.

- Dissonar: Faltar a la consonància i l'harmonia. Discrepar, mancar de conformitat.

- Doblers: Diners

- Enfony: Habitació o vivenda petita i bruta.

- Esburbat: Que està atabalat.

- Infaust:Constitueix, acompanya o anúncia una desgràcia.

- Lenitiu: Que estova o suavitza.

- Morigerat: Resultat de controlar els excessos.

- Redempció: Acte de rescatar a un esclau de l'esclavitut mitjançant un preu.

3. Resum:

El llibre es divideix en quatre parts.

La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista i que no el culpi si troba alguna frivolitat..Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al poble de Bearn.

La segona part la titula Sota la influència de Faust. Ës un època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre de Joan, que li produiràn un gran desassossec. Joan no conegué els seus pares naturals i va crèixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antònia. Mentres que ell cursava estudis al Seminari els senyors es divorciaren, per un presumpte engany d'en Toni vers la seva dona. Les vacances d'estiu les passava a Bearn; anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos, polítics i socials que ell estudiava al Seminari i pels que don Toni tenia interés. Les seues opinions quasi sempre estaven contrapossades i aixó feia reflexionar en Joan i adonar−se'n de la personalitat del seu protector.

Un d'aquestos estius, quan Joan només tenia quinze anys, conegué un xiquet una mica menor que ell que es deia Jaume. Era molt prim i mai no havia estat al camp. Malgrat que era molt intel.ligent, li faltava eixa capacitat d'independència i de saber moure's pels espais oberts. Però era molt tenaç i sempre intentava superar a Joan en les curses, la caça, els jocs... En un primer moment Joan estava gelós però més tard començà a apreciar−lo, així que la seua mort eixe mateix estiu fos un impacte i produí una sensació de culpabilitat molt gran a Joan, encara que no sabia per què. Li provocà un rebuig de la violència que li durarà tota la vida.

En aquesta mateixa època el senyor li donà les seues memòries per a que, tras la seva mort, Joan les continuara. I parlant de la vida del senyors a Bearn, ja des de que Joan era un adolescent una habitació de la casa, a la que estava prohibit entrar, anomenada La sala de les nines li provocà una gran fascinació i curiositat. L'ombra d'aquesta habitació, que guarda els secrets de la familia, està present en tota l'obra i canviarà l'opinió d'en Joan sobre els senyors.

Els senyors tenien una neboda, dona Xima, de la que hagueren de fer−se càrrec quan era només una xiqueta; i quan va crèixer, ella i don Toni se'n van anar a París una temporada, malgrat la desaprovació de dona Maria Antònia que es va anar de la casa. Dona Xima vivia a París envoltada de luxes. Les notícies que arribaven a Bearn deien que era l'amant de varis homes rics, inclós l'emperador que li regalava anells de diamants. Però aquesta vegada tornà al poble només per a demanar−li diners a don Toni i continuar amb el tipus de vida que portava. Joan condemnà aquesta conducta. Finalment dona Maria Antònia tornà a la casa, i així terminà una època tempestuosa de successos pertorbadors i de conflictes morals.

La tercera part es diu La pau regna a Bearn i fos una època