Historia social preguntes de avaluació

...

Aquestes condicions de vida van ser la conseqüència de la radicalització del proletariat i els poders públics van haver d’intervenir més amb un control de l’ajuda dels pobres a qui més ho mereixia. Tots aquests canvis van comportar a la creixent estigmatització de la pobresa.

- Com es compatibilitza la ideologia de la caritat amb el desenvolupament del capitalisme.

El sistema capitalista canvia la mentalitat de la població, que ja no tan sols treballa per subsistir sinó per fer-se més rics.

Apareixen corrents socioculturals com el protestantisme i l’humanisme que defensen les idees del capitalisme en quant al treball.

La caritat va començar a perdre pes ja que s’havia de modificar el seu control d’assistència. L’organització de l’assistència als pobres va passar a ser gestionada pels ajuntaments i la caritat era cada vegada més laica.

Es va començar a donar una millor assistència als hospitals i l’església va anar perdent poder i oportunitat de continuar aprofitant-se de la pobresa com ho havia fet temps enrere.

- Perquè els poders públics incipients intervenen de manera creixent en les formes d’acció social?

El capitalisme va ser la conseqüència de la proletarització, exclusions i augment de la mendicitat. El nou pensament i corrent econòmic que defensava més producció de treball a sobre de la subsistència va provocar un augment de la pobresa i de les desigualtats socials, fam, malalties i mort.

Aquesta situació exigia canvis per part dels que patien aquestes conseqüències, els pobres. La societat es va tornar cada vegada més absolutista i es mantenia un control social per fer front al conflicte social.

Les classes socials baixes denunciaven les desigualtats socials i les condicions de treball ja que els proletariats continuaven estant sotmesos als senyors i la riquesa continuava en el mateix nucli de sempre.

Les rebel·lions socials i la criminalitat augmentava cada vegada més, les classes altes van començar a sentir por dels pobres que els tractaven de criminals, ja no era suficients obviar el problema, els poders públics van prendre mesures dues i repressores, utilitzant els tancament dels revolucionaris per mantenir l’ordre social.

- Analitza els discursos que fan dels pobres una amenaça social.

Com ja hem pogut veure, el capitalisme va beneficiar al desenvolupament de les ciutats aportant avenços i facilitats, però va fer créixer la conflictivitat entre el proletariat i la burgesia provocant greus conflictes socials.

Els conflictes socials causats van configurar un estat protector que protegia a les classes més altes dels pobres. Això va provocar la marginació dels pobres, incapacitant-los de treball i fent-los dependents de les classes socials benestants les quals gaudien d’un treball.

Els pobres, desesperats per la incapacitat de cobrir les mancances per a sobreviure va caure en el bandolerisme, rebel·lions i situacions criminals. L’estat va reprimir i apartar a la població que no respectava la norma de l’ordre social. Es classificaven als pobres a partir de la seva situació de pobresa en funció de si mereixien o no ajuda per part de l’estat ja que consideraven que hi havia “pobres falsos” o viciosos que no gestionaven bé la seva economia.

La situació de pobresa era considerava un problema en l’ordre social i els mecanismes de control havien d’actuar davant d’això.

L’estat donava resposta mitjançant el tancament a les institucions dels ciutadans que donaven mal exemple de vida.

S’obligava a treballar per promoure la mobilització dels pobres i aprendre un ofici i si no ho feien se’ls hi tancava a les presons.

Durant el s. XVII es va mantenia el control a traves de repressions dures, de tancaments a les presons, mitjançant la violència física, deportacions...

- Analitza els components i els efectes de la “Gran transformació”.

La gran transformació comporta grans canvis, ens situem al final de l’etapa de l’antic règim i l’inici de la revolució de la burgesia liberal.

La revolució industrial va causar un efecte important en la gran transformació amb la revolució agrícola el avenços del sistemes de producció provoquen diferències entre els països i una vegada més entre les classes socials que van causar revoltes dels més desfavorits i una petició de les millores de les condicions laborals i de vida (moviment obrer).

Els obrers van començar a tenir més protagonisme i a ser escoltats i les altes classes socials van haver d’assumir aquesta situació.

De nou van esdevenir una sèrie de conflictes socials ja que la majoria s’imposava a la minoria burgesia que continuava tenint el màxim poder.

El nou sistema capitalista encara portava problemes ja que l’estat continuava permetent tota classe de desigualtats sense donar resposta a la pobresa i mantenint l’ordre amb violència i control social dels més desfavorits.

- Quin paper juga la revolució industrial en la configuració d’un nou tipus d’acció social?

A la revolució industrial va sorgir el proletariat que eren els nous pobres, aquests es manifestaven i exigien canvis ja que hi havia molta gent a l’atur, els salaris eres molt baixos, condicions de treball pèssimes i el nivell de vida va augmentar, tot això provocava malalties, morts i molt malestar.

Els proletaris exigien una resposta a la situació per part de l’estat que garantís el benestar social.

L’estat atemorit per la mobilització obrera va haver de prendre mesures i negociar per mantenir un control social. Però una vegada més es va utilitzar un control repressiu i una disciplina dura.

Els obrers van ser les principals víctimes d’aquest control i a les escoles s’instruïa un model d’ensenyament acord amb els pensaments establerts per el sistema que garantia també l’ajuda als desfavorits.

Com a conseqüència de les reivindicacions va aparèixer el dret social, vinculat al paternalisme i la pressió popular, però els canvis establerts no van ser suficients per donar resposta a la situació desbordant i de necessitat extrema que patia gran part de la població