La història de Grècia es divideix en tres períodes.

...

Busquen l’harmonia visual i per aquest motiu han d’aplicar correccions òptiques. Algunes d’elles eren, les corbes a l’entaulament i l’estilòbat, i la inclinació de columnes cap a l’interior per impedir la il·lusió òptica de caiguda. També, l’èntasi de les columnes, que serveix per disminuir l’efecte de concavitat que produirien si tinguessin els costats rectes. Increment dels contorns de les columnes dels angles, que anul·len la impressió de feblesa en aquests punts…A partir d’aquests arquetips sorgeixen 3 ordres arquitectònics:

Ordre Dòric (s. VII aC)

Ordre moderat de proporcions robustes i auster en la decoració. L’estereòbat és el sòcol o pedestal sobre el qual s’aixeca l’edifici, i l’estilòbata és la plataforma sobre la qual s’aixeca directament la columna. El fust de la columna no té base, és estriat i de cantells vius. El Collarí separa el fust del capitell. El capitell està format per l’equí i l’àbac sobreposat, sobre el qual descansa l’arquitrau. L’equí, és una peça que permet la transició d’una secció circular a una forma quadrada. L’entaulament està compost per un llis arquitrau, un fris format per mètopes i tríglifs, i la cornissa, en la qual hi trobem una gàrgola a la punta. Sobre d’aquest entaulament hi trobem el frontó amb un acroteri al seu extrem.

Ordre Jònic (s. VI aC)

Ordre de proporcions esveltes i delicades. El fust es recolza sobre una base, és de cantells plans i de més esveltesa que en l’ordre dòric. El capitell és coronat amb dues volutes en forma d’espiral.L’entaulament ofereix un arquitrau dividit en tres faixes horitzontals. El fris és llis, sense divisions i decorat amb relleus i/o pintures. Té una cornisa sobreposada, molt elaborada i poc sortint. Aquest ordre té dues excepcions: a vegades es substitueix la columna per la forma de dona (Cariàtide) o d’home (Atlant).

Ordre Corinti (s. IV aC)

Odre elegant i ornamentat. Fust reposa sobre una base, la qual té dos basells una escòcia, és més esvelt que en l’ordre jònic i estriat. El capitell és decorat amb fulles d’acant i coronat per 4 volutes. L’entaulament ofereix un arquitrau dividit en 3 platabandes, un fris decorat amb figures de relleu i la cornisa sobreposada.

Creacions arquitectòniques

En els temples es tracta bàsicament el seu exterior. Tots, tenen en comú una sala rectangular (naós o cel·la) on hi havia l’estàtua de la divinitat, i dues o més cambres, una d’anterior (prónaos) i l’altra posterior, (opisthódomos). El conjunt del temple és envoltat per un peristil fet amb columnes de fusta i posteriorment de pedra.

Els temples reben diferents noms segons les seves dimensions:

- Tenint en compte el número de columnes construïdes en les façanes o els costats:

- Dístil: 2 columnes

- Tetràstil: 4 columnes

- Hexàstil: 6 columnes

- Octàstil: 8 columnes

- Decàstil: 10 columnes

- Per anomenar temples perípters, aquells que tenen el perímetre envoltat de columnes:

- Monòpter: si té una sola filera de columnes.

- Dípter: si té dues fileres de columnes.

- Pseudoperípter: si les columnes estan adossades al mur.

- Altres tipus de temples són:

- Amfipròstil: quan només té columnes a les dues façanes del temple.

- Pròstil: quan només en un dels pòrtics hi ha columnes.

- Àpter in antis: quan les columnes, en aquest cas, reben el nom de d’antes, estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic.

- Els temples de planta circular s’anomenen Thólos.

Els teatres tenen les grades disposades al vessant d’un turó, al peu del qual construïen l’escena i l’orquestra. El que s’ha conservat millor és el Teatre d’Epidaure.