REVOLUCIÓN AMERICANA:

...

Ací ve la importància del retor Seyés, que li demnen q compose com han de serels representatns. I ell diu, q no havia de ser una representació estamental, sinó q el representant dels cutadans havien de tenri el doble de representació. Sinó que havia de ser una cosa així com un vot per persona. Li van acceptar q el 3 estat tingueren més representats. Però no q tinguera el 3 estat més poder. Aleshores, es va produïr el jurament del Fronto del Joc de la Pilota.

Trenquen amb la monarquia sense haver-ho fet ormalment

Hagafa significat:

Q és el 3 estat? Tot

Q ha sigut fins ara?

Qué vol ser?

(buscar)

A partit¡r d’aci, l’assemblea afirma que la sobirania no està en el rei, sinó en la NACIÓ. A més, diu que la nació es previa a l’estat ¡. orígen de tot. Agafen el concepte de rousseau: el concepte de nació. Sols situen x damuntde la naci´´o el dret natural.

D’esta forma, el rei passa a ser un membre més de la nació. És l’acte MÉS RADICAL.

MOMENTS:

- PRESA DE LA BASTILLA

- EXTENSIÓ DE REVOLTES AGRÀRIES CONTRA LA NOBLESA. Pretenia trencar els registres de la ropietat de erres.

4~agost: abolició feudalisme. Comença l’exili de la noblesa. Se li lleven els privilegis a l’esgésia. DDHC. I comença a apareixer un element, q és una certa autonomia dels elements no burgesos.

6 octubre, protesta popular per crisi alimentària i translladen al rei a les Tulleries.

19 octubre: es crea l’antiga societat d’amics de la contitució i s’instalen en l’antic convent jacobins i a partir d’aci naoxen com a formació política. Més tard crearan el club dels cordelers.

22 de juny 1790. constitució civil del clergat.

Durant este segon any, tots els intents revolucionàris interns: nobles x restituir situació fracasen.

20 de juny: el rei és agafat intentant fugir de parís. Determina el salt de la revolució francesa. Sorgeix la dreta-esquerra. Uns a la dreta del parlament i altres a lesquerra.

Dos anys deprés, es proclama a priemera consticució: monarquia constiu. El parlament té poder legislatiu, rei_ executiu. Supressió de gremis i drets de vaga (l’interés s’ha de manifestar de forma individual).

En estos moments hi ha una protesta n els sector més poopulars x a q el rei continue sent rei. I x primera vegada la guàrdia nacional dispara contra el poble. I en certa mesura, ací acaba la primera fase.

En octubre es fan les primeres eleccions. Censitàries. I sorgeixen 3 formacions: dreta, centre i esquerra. I en este periòde, el problema és q un anyy després prùssia i àustria ataquen frança i sorgeix el primer exèrcit nacional de la història. Van per solidaritat de pertànyer a la mateixa nació. El primer xoc fou roin, l’exèrcit va sofrir moltes derrotes, frança patia problemes d’abastiments i de q les forces contrarevolucionàries pogueren tornar al poder. Açò porta a un assalt al palau reial. I es crea una comuna insurrecional a parís.

ACÍ S’ACABA LA FASE MODERADA. On impera q era: una revolució instauradora, fins i tot s’aplega a crear un nou calendari q contarà des del moment de la revolució.

En este primer moment revolucionari, la primera burgesia estava en contra de l’herència, ja que creien en la meritocràcia. i havien de ser treballs útils: no viure de rendes... donen una resposta jurídica al problema de la nació. Fan constitucó ecrita i escriuen DDHC.

FASE RADICAL

Desprès de l’assalt al alau reial, es crea el primer tribunal revolucionari. Es creen noves eleccions per sufragi universal, s’elegeix la convenció, un nou parlament, protagonista d’esta fase. I per primera vegada l’exèrcit nacional popular, aconssegueix una victoria militar, que dona força a la població. I es declara la república.

Per primera vegada, la frança revolucionària, comença a ocupar nous països europeus. Saboia, França... i la mateixa convenció es divideix en faccions. Comença l’eleent fonamental, judici a Lluis XVI. El rei es condemna a mort.

A partir d’ací, can declarant-se tots la guerra, i hi ha una sublevació en contra de la revolució. Normalment, gent que no volia anar a l’exèrcit. X q segurament, la seua família es morirà o no estan el suficientment preparats en armes.

Així que comença el terror. A base d’aguilotinar. Però, si ho miràrem des de l’òptica de les classes populars, les condicions de vida millorare, primers drets socials regulats, aboleix l’esclavitud...

Cap a la segona meitat de 1994, s’acaba la fase radical, Robespierre es deté i se suprimeixen els jacobins.

Des del PV. Ideològic, bona part dels jacobins no aspiraven a una societat igualitària, sinó q bona part de les decisión que van prendre va ser per pressions populars... la guerra... els va fer prendre decissions diferents. Les diferències entre una primera fase i segona i girondins i jacobins, es que l’angoixa de la situació revolucionària i de governs, va fer la supressió de faccions i la consntració del centralisme de les decissions.

TERCERA FASE DE LA REVOLUCIÓ: REVOLUCIÓ RECONDUÏDA

Una volta les fronteres comencen a estar dispostes la burgesia començarà a controlar el poder. A més l’exèrcit comença a estar comandat per napoleó.

Després de perseguir as jacobins, perseguiran també als protosocialistes.

IDEES POLÍTIQUES DELS TERMIDORIANS (REVOLUCIONARIS RECONDUÏTS)

- estructurar un liberalisme econòmic

- conciliar els sectors dominants

- els pimers que se n’adonen que les burgesies també fan dinasties. A partir d¡estos moments es reconciliaran amb es herències, i començaran a teoritza r sobre llibertat individual i autorealització x a tots aquells q tenen més ventajes econòmico-socials.

FASE FINAL: REVOLUCIÓ IMPERIAL

18 de brumari. Napoleó fa un colpt d’estat i