Musica y emociones.

...

Classicisme

Durant el segle XVIII, l'economia va començar a créixer i la gent va començar a fer més diners. La classe mitjana pròspera podia permetre’s cases més grans, roba més elegant i millor menjar. També volien luxes aristocràtics com el teatre, la literatura i la música. Aquesta classe va tenir un gran impacte en la música en el període clàssic. Els concerts de palau estaven tancats en general a la classe mitjana, per la qual cosa es van fer concerts públics. Moltes persones no en tenien prou amb anar a concerts per escoltar música; els volien a casa també. Ells volien que els seus fills fessin classes de música i toquessin, així com els fills de l'aristocràcia. Molts compositors van escriure música per apaivagar l'opinió pública i era sovint bastant fàcil per als músics aficionats per tocar.

Romanticisme

En els primers períodes de la música, els compositors tenien treballs específics, com ara escriure per a les esglésies o els tribunals. En l'època romàntica, més compositors es van convertir en treballadors independents; Beethoven va ser un dels primers. Ell va inspirar a molts altres als treballadors a ser independents i compondre per al seu propi plaer. Gran part de la música d'aquest temps es va escriure per a la classe mitjana, ja que van prosperar després de la revolució industrial. A causa d'aquesta demanda per part de la classe mitjana, orquestres públics i òpera es va fer més populars. Els conservatoris es van començar a formar a la primera meitat del segle XIX a tot Europa. Els Estats Units també va donar la benvinguda a conservatoris molt importants durant la segona meitat del segle XIX. La música es va convertir en una gran part de la casa; moltes famílies tenien pianos de la seva pròpia compte. Gran part de la música d'orquestra va ser transcrita per a piano per al seu ús privat. Molts compositors no tenen la riquesa financera; només alguns tenien diners per donar-los suport.

Segle XX

La música s'ha convertit en una part encara més gran de la societat ara, a causa de les gravacions, programes de ràdio, i la capacitat d'imprimir còpies massives de música perquè qualsevol pugui tocar a casa seva. A principis del segle XX, però, moltes persones no van acceptar aquests nous estils extravagants de la música, de manera que els compositors majoritàriament realitzaven les seves peces menys dramàtiques en els concerts. Les dones es van tornar més actives en el món de la música, com les compositores, solistes virtuoses i professores. Durant les guerres, les dones es van unir a les orquestres com a músics o com a directores. Durant la dictadura de Hitler a Europa, molts compositors es va traslladar als EUA per buscar treball. Els Estats Units es van convertir en una força poderosa per a la música del segle XX. El Jazz, el country i altres músiques popular van escombrar el món. Les escoles i universitats dels Estats Units han ampliat la música a tot el país, l'educació d'un incomptable nombre d'estudiants. Aquests col·legis i universitats són ara el que les esglésies i la noblesa eren en el passat.

4.2 Enquestes

Com bé he explicat durant la introducció, he realitzat 150 enquestes a la gent que m’envolta: amics, familiars, professors, monitors, etc., molt variada d’edat, sexe i personalitat.

Al principi de l’enquesta vaig preguntar el sexe i si eren músics o no, per tenir un percentatge dels enquestats. Més endavant, vaig separar els músics i els no músics en els dos sexes. Aquí deixo els resultats:

[pic 1] [pic 2]

[pic 3] [pic 4]

*Músics: engloba a totes aquelles persones que han estudiat o estudien música, als que han estudiat algun cop música fora de l’escola o si realitzen o han realitzat alguna activitat musical (coral, algun instrument...) sense necessitat d’estudis.

*No músics: tots aquells que no han estudiat música a part de l’assignatura escolar.

4.2.1 Abans

Per què hi has anat o estàs acostumat a anar-hi?

La gent que hi va sovint és perquè els agrada i tenen alguna relació directa amb la música: estudiants de conservatori, professors de música, músics, gent amb pares músics o algun familiar relacionat amb la música o simplement perquè és una tradició familiar.

Els que hi ha anat algun cop esporàdicament, ha estat per vàries raons: activitat escolar, tenien curiositat, anaven a veure algú que tocava, a acompanyar algú, etc.

Com a públic, què esperes dels músics?

És una pregunta molt oberta, potser massa. Respostes freqüents han estat: que facin una bona interpretació, que emocionin, que fagin disfrutar al públic, que sentin la música, que entretinguin, professionalitat, musicalitat, passió, que comuniquin alguna cosa amb la seva música.

Una resposta interessant ha estat la següent:

- Que sàpiguen expressar tot allò que el compositor vol o volia expressar al composar l’obra.

És curiós, ja que precisament, a les entrevistes de la qüestió dels músics, una resposta freqüent era que la intenció del músic era transmetre allò que el compositor demanava i que l’obra requeria.

Abans d’un concert de clàssica coneixes el compositor i el títol de l’obra que tocaran?

[pic 5]

Acostumes a escoltar prèviament les peces que tocaran durant el concert?

[pic 6]

4.2.2 Durant

T’has emocionat mai durant un concert?

[pic 7]

Què sents quan t’emociones? Quines sensacions tens? En què penses? Com ho transmets?

En aquesta pregunta els resultats no es poden quantificar en percentatges i, per tant, l’anàlisi és semiquantitatiu. Les emocions més esmentades han estat les següents: ganes de plorar, adrenalina, eufòria i felicitat o tristesa, depenent de la peça, però la que més, amb diferència, ha estat la pell de gallina.

Les respostes d’aquesta pregunta han estat molt úniques