QUE ES UNA Semiologia de la Consciencia

...

- Somnolència: la somnolència és un estat intermedi entre el son i la vigília en el que encara no s’ha perdut la consciència. En aquest estat es té sensació de cansament, pesadesa, son, embotiment dels sentits i malaptesa dels moviments. Consisteix en la dificultat per mantenir l’alerta i l’atenció, tot i que el subjecte pot estar realitzant un esforç sostingut. Respon a estimulació verbal o física.

- Obnubilació: és un estat de consciència que es caracteritza per la tendència a adormir-se, existència de confusió, moviments desorganitzats, lentitud mental i disminució de l’atenció i la percepció. Les manifestacions verbals en aquest estat són mínimes i responen a ordres simples i senzilles encara que ho fan de manera descoordinada. En aquest trastorn quantitatiu de la consciència es dóna una dificultat per a mantenir l’estat d’alerta i atenció que respon a estimulació repetida i vigorosa. En l’escala de Coma-sopor- somnolència- obnubilació, és el grau més lleu d’enturbiament de la consciència, de tal manera que fins hi tot pot passar per desapercebuda a l’observació. Les seves característiques, en primer lloc, són que els estímuls exteriors influeixen poc en el pacient, en segon lloc, la reactivitat disminueix. En tercer lloc, es produeix aprosèxia o bé hipoprosèxia, és a dir, presenten incapacitat per a establir l’atenció. En quart lloc, el subjecte presenta embotament, és a dir, el retard en el ritme de les elaboracions psíquiques. En cinquè lloc, el pacient presenta dificultat per a concentrar-se, es produeix també una lentificació dels processos i finalment una sensació de fatiga fàcil.

---------------------------------------------------------------

- Supor-estupor: és un estat alterat de la consciència de menor intensitat que el coma. En aquest estat hi ha una falta de reacció prolongada i profunda i només pot treure la persona d’aquest estat de forma breu i amb estímuls forts. Consisteix en una absència de relació amb l’entorn que pot respondre momentàniament a estímuls vigorosos.

- Coma: és un estat de pèrdua total de la consciència i de les funcions que hi estan relacionades, encara que les funcions vegetatives es conserven. Hi ha una falta de resposta a qualsevol estímul. És molt complex que la persona pugui arribar a sortir de l’estat de coma i hi ha diversos nivells de profunditat. En aquest trastorn el subjecte està inconscient, no respon a estímuls i els reflexos i el to muscular es troben disminuïts. La respiració és lenta i profunda.

La Hipervigilància és un trastorn de l’estructura de la consciència que provoca que el nivell d’alerta i d’atenció siguin més alts. És un estat de major sensibilitat sensorial acompanyat d’una exageració de les conductes perquè l’objectiu és detectar amenaces, de manera que el subjecte en un estat d’híper vigilància estarà més irritable, ansiós i conseqüentment també es podrà mostrar esgotat. Consisteix en una exaltació de l’atenció i l’alerta junt amb símptomes de l’esfera sensorial, motriu, cognitiva i afectiva. Pot aparèixer a l’inici d’accessos maníacs, esquizofrènia i en intoxicació per drogues.

- Claredat de la consciència:

S’avalua l’estat de la consciencia mitjançant la qualitat amb la que la persona percep/explora l’ambient.

- Quadres confusionals: el quadre típic confusional és una alteració transitòria de l’estat mental i inclou una disminució del nivell de vigilància i de la claredat de la consciència.

---------------------------------------------------------------

- Quadres confusaonírics: en aquests quadres es presenta un pensament desorganitzat i incoherent, la percepció alterada que pot provocar al·lucinacions i il·lusions, hiperactivitat vegetativa (sudoració, taquicàrdia, pupil·les dilatades...), i alteracions durant el son-vigília. Es tracta d'un estat confusional en el que l'atenció està molt més centrada en el nivell subjectiu i en els estats anímics. Es pot dir que és un punt mig entre la confusió i l'eclosió de deliri", és a dir, la desintegració de la consciència. La persona que pateix un quadre confuso-oníric perd la coherència i presenta una apràxia ideacional, és a dir, és incapaç de mantenir una conversació comprensible, encara que intenti fer-se entendre. S'aprecia una pèrdua de l'estructura del llenguatge. En aquest quadre la persona és incapaç de trobar les paraules i els conceptes adequats. En sentits generals, els símptomes més habituals són les paramnèsies (pertorbació de la memòria), la conducta desinhibida i la disgrafia. Com és evident, el principal símptoma és la inatenció als estímuls ambientals, ja que la seva consciència està focalitzada en altres estímuls.

- Camp de consciència

En aquest cas, es tracta d’estudiar les limitacions que té la consciència, és a dir, estudiar la quantitat d’estímuls els quals la consciència té accés.

- Quadres crepusculars: l'estat crepuscular fa referència a l'afectació de la consciència, causada per la desorientació i amnèsia total de la vivència un cop superat el quadre. Es tracta d'un quadre confusional parcial on el camp de la consciència es troba molt limitat, és a dir, és un estat de consciència hipovigilant i confusa. Aquests quadres és caracteritzen per les conductes automàtiques o semiautomàtiques dirigides als estímuls, en els quals la consciència té accés o es considera que està oberta, aleshores se centra en una emoció i aquesta s'expressa de forma intensa, com per exemple amb ira, angoixa i/o por.

---------------------------------------------------------------

Els quadres duren uns pocs minuts i la persona acaba adormint-se o acostumen a acabar en un somni, amb la conseqüència de no recordar res i patir una amnèsia del quadre quan es desperta, ja que hi ha una disminució de l'atenció cap als estímuls i els camps de consciència. En aquests, el pensament no és clar perquè tota activitat conscient es concentra en una idea psíquica sobrecarregada d'emoció. Té un brusc inici i un brusc final, ve precedit d'un esdeveniment psicosocial significatiu, té associacions simbòliques i emocions dissociades i es pot donar amb amnèsia posterior.

Els quadres crepusculars es donen en trastorns dissociatius (histèria de dissociació), trastorn per estrès posttraumàtic, psicosi de llarga evolució, trastorns orgànics

...