Como se da los Malalties: l'asma i la rabia

...

4.1.-Causes de l’asma:

L’asma es pot contraure hereditàriament per algun familiar amb asma. També es pot agafar a partir d'al·lèrgies. Algunes d’elles són degudes a: àcars de la pols, pòl·lens de plantes (gramínies, parietària, olivera, plataner, entre molts altres), animals domèstics (pèl i escates de la seva pell com el del gos, gat o hàmster), fongs microscòpics (domèstics o no, creixen en llocs humits), factors ambientals i laborals (tabac, pols de fusta, metalls ...) i munts més.

4.2.-Factors desencadenants:

Els seus principals desencadenants són relacionats amb el clima com el fred, la humitat o la neu, l'exercici físic intens, els ambients contaminats, especialment pel fum del tabac, les infeccions respiratòries, i alguns fàrmacs com l'aspirina i derivats.

4.3.-Tipus d’asma:

- Asma al·lèrgica: apareix en relació amb l'exposició a substàncies al·lèrgiques com el pol·len de les plantes, àcars de la pols, o pèl d'animals com gossos i gats.

- Asma estacional: la seva aparició està relacionada amb el pol·len de les plantes; empitjora a la primavera o al final d'estiu.

- Asma no al·lèrgica: es desencadenen per substàncies irritants (com el fum del tabac, el fum de llenya, desodorants, pintura, productes de neteja, perfums, contaminació ambiental, etc.), Infeccions respiratòries (grip, sinusitis ...), aire fred o els canvis sobtats de temperatura.

- Asma ocupacional: causada per l'exposició a substàncies químiques del lloc de treball, com a pols de fusta, metalls, compostos orgànics, resines plàstiques, etc.

- Asma per l'exercici: desencadenada per l'exercici o l'activitat física.

- Asma nocturna: es pot presentar en pacients amb qualsevol tipus d'asma. Els símptomes empitjoren a mitjanit, especialment de matinada.

- Asma crònic: els símptomes són continus. Les crisi són molt freqüents i greus. És necessari l’ús de medicaments.

4.4.-Símptomes de l’asma:

Els símptomes de l'asma varien d'unes persones a unes altres, tant en el tipus, com en la seva gravetat i freqüència d'aparició. Habitualment els pacients presenten períodes asimptomàtics, seguits d'altres en què els símptomes s'aguditzen, i la intensitat pot arribar a ser molt greu. Els símptomes asmàtics més freqüents són:

- Tos: és generalment irritativa, amb poques flegmes, i en ocasions absolutament seca. Sol cursar en forma d'accessos de tos, sobretot a la nit i a primeres hores del matí i amb l'esforç físic.

- Dificultat per respirar o dispnea: generalment en fer exercici.

- Sibilàncies: xiulets al pit, i que són produïts pel pas de l'aire a través de les vies aèries més estretes.

- També pot produir sensació d'opressió al pit, mucositat espessa que costa expulsar, i símptomes nasals com picor, esternuts, taponament ...

4.5.-Diagnòstic de l’asma:

Per arribar al diagnòstic d'asma és necessari seguir una sèrie de passos i proves. Algunes d’elles són: radiografies del tòrax, espirometria que consisteix en veure la dilatació dels bronquis i el prick test per diagnosticar possibles al·lèrgies que puguin ser les causants de l’asma.

4.6.-Tractament:

- Antiinflamatoris: per via de inhaladors o intravenosa en cas de atacs més greus.

- Broncodilatadors: s'utilitzen agonistes beta 2, anticolinèrgics que es seves funcions consisteixen a augmentar el diàmetre del bronqui. S'administren de forma inhalada.

- Immunoteràpia: s'empra únicament en els pacients sensibles a un al·lergen, en els quals no s'ha aconseguit una resposta adequada de l'asma, tot i seguir un tractament farmacològic i complir unes mesures d'evitació apropiats.

- Antihistamínics: no controlen l'asma però sí que són útils per disminuir els símptomes al·lèrgics com picor al nas, esternuts, enrogiment dels ulls, etc.

- Antagonistes dels receptors de leucotriens: actuen també com antiinflamatoris de la via respiratòria. Són útils en l'asma per exercici i aquells sensibilitzats a l'aspirina.

- Termoplastia bronquial: Consisteix en aplicar calor controlat i mitjançant una fibrobroncoscòpia per disminuir la hiperactivitat bronquial.

5.-Malalties infeccioses // La ràbia:

La ràbia és una malaltia que pateixen tant animals com a éssers humans. És una de les primeres malalties de les que es té constància en l'antiguitat, es sap que es multava als amos de gossos rabiosos que havien mossegat a altres persones. Va ser Louis Pasteur qui, al segle XIX, va descobrir que la ràbia es devia a un virus, i ell mateix va dissenyar una vacuna aïllant un virus atenuat (dit del virus o de l'agent patogen que ha mutat en un genotip menys infecciós), que va utilitzar per primera vegada en un nen que havia estat mossegat per un gos rabiós.

En l'actualitat la ràbia està estesa per tots els llocs del món, excepte l'Antàrtida, ja que els mamífers d'allà no han entrat en contacte amb els mamífers infectats d'altres continents. Unes 60.000 persones moren a l'any per ràbia, gairebé tots en zones rurals d'Àsia i Àfrica. La majoria dels casos de ràbia en la història es devien a mossegades de gossos, però, a dia d'avui, els mamífers que transmeten la ràbia amb més freqüència són la guineu a Europa, Estats Units i Mèxic, i els ratpenats en el resta del món.

5.1.-Causes de la ràbia:

La causa que es desenvolupi la ràbia és un petit virus allargat, en forma un bastonet. Es pot trobar per tots els llocs del món on hi hagi mamífers, ja que viu en la seva saliva, i passa d'un mamífer a un altre quan la saliva infectada entra en contacte amb músculs i sang del mamífer sa. Es transmet a través d'una mossegada o una esgarrapada. Els animals que transmeten la ràbia amb més freqüència a l'ésser humà són: els gossos, els ratpenats, les guineus, els óssos rentadors, els teixons i les mosteles.

Una vegada que el virus arriba a la ferida, comença