Crítica sistema educativo actual.

...

1.6.- La dictadura del General Franco (1936-1975)

El règim polític que s'imposa a Espanya a partir de la guerra civil no es preocupa de dissenyar un sistema escolar diferent del preexistent. Els primers anys l'educació només interessa al Govern com a vehicle transmissor d'ideologia, sense importar-li en excés la seva organització i estructura interna. Així, proliferen decrets i ordres ministerials amb una sola idea fixa: l'educació ha de ser catòlica i patriòtica. Hi ha, per tant, un rebuig frontal a la política educativa de la República i elimina tots els avanços aconseguits a l'anterior etapa.

A la dècada dels 50 s'observa una certa obertura al món de l'ensenyament. Persisteixen la confessionalitat i el predomini de l'Església, però remeten una mica el patriotisme i la preponderància de l'adoctrinament polític sobre el tècnic-pedagògic.

1.6.1.- La Llei General d'educació de 1970

Als anys 60, l'expansió econòmica, el procés d'industrialització, l'explosió escolar i les tensions internes del sistema polític, fan que sigui indispensable una reforma total i profunda del sistema educatiu. Per això, i per buscar unes solucions als clars problemes que presentava l'educació el govern va establir la Llei General d'Educació amb la que s'estructura i regula tot el sistema d'educació.

Des d'una perspectiva global d'educació permanent, la LGE va dissenyar un sistema unitari i flexible (es creen nombrosos «ponts» i possibilitats de pas d'una branca a una altra en els nivells superiors). Així, s'estructura el sistema en quatre nivells:

Preescolar

Educació General Bàsica

Ensenyaments Mitjans

Ensenyament Universitari

A la formació professional s'accedirà després d'haver completat els estudis dels corresponents nivells i cicles educatius, com hem vist anteriorment. Aquesta no és considerada com un nivell educatiu encara si apareix com la culminació dels tres nivells: pre-escolar, educació general bàsica i ensenyaments universitaris. El sistema es tanca amb l'educació permanent d'adults, les anomenades ensenyaments especialitzats, l'educació especial per a deficients i inadaptats i les diverses modalitats d'ensenyament (a distància, cursos nocturns, cursos per a estrangers, etc ...)

Un resum de les característiques més rellevants del sistema regulat per la LGE pot ser el següent:

a) Generalització de l'educació dels 6 als 14 anys per a tota la població, en el doble sentit d'integració en un sistema únic, no discriminatori, de tots els nens compresos en aquestes edats, i d'escolarització plena.

b) Preocupació per la qualitat de l'ensenyament. Així, no només va suposar l'extensió de l'educació, sinó que va procurar un ensenyament de qualitat per a tothom.

c) Fi del principi de subsidiarietat de l'Estat, present fins a 1970. Aquesta llei reconeix la funció docent de l'Estat en la planificació de l'ensenyament i en la provisió de llocs escolars.

d) Presència notable de l'ensenyament privat en els nivells no universitaris.

e) Un sistema educatiu, pretès teòricament amb aquesta estructura, poc selectiu en comparació amb altres països.

f) Preocupació per establir relacions entre el sistema educatiu i el món del treball, en el sentit que l'educació prepari per al treball.

g) Configuració d'un sistema educatiu centralitzat, que va comportar una uniformitat en l'ensenyament.

1.7.-La transició democrática i la reforma del sistema educatiu

Al 1975 amb la mort de Franco les diferents formes polítiques aproven la constitució democràtica de 1978. A partir d’aquí s’inicià un procés de torns de partits que reformaran l’educació des de la seva ideologia i això farà que hi hagi molts canvis que esdevenen un dels factors per a la inestabilitat que tenim actualment al sistema educatiu.

Aquestes són les diferents lleis d’educació que s’implanten durant la democràcia:

- La LGE, 1970 (Franco-UCD). LA LLEI D'ENTRADA A LA DEMOCRÀCIA

La Llei General d'Educació es va aprovar en el tardofranquisme, però va arribar a estar vigent fins a 1980. Va ser impulsada pel ministre d'Educació José Luis Villar Palasí, i va establir l'ensenyament obligatori fins als catorze anys. Després de vuit anys d'educació general bàsica, s'accedia a l'anomenat Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), o FP (Formació Professional). Aquesta Llei va aconseguir modernitzar els estaments educatius a Espanya.

-La LOECE. 1980 (UCD). UNA LLEI MARCADA PER LA CONSTITUCIÓ I EL COP D'ESTAT

Aquesta Llei, la primera plenament en democràcia, va ser elaborada pel govern d'Adolfo Suárez amb la Constitució de 1978 acabada d'estrenar. El PSOE la va recórrer per no respectar l'esperit de la Constitució, i el TC li va donar la raó en bastants punts Després de la sentència, la UCD havia d'haver revisat la Llei de manera profunda, però el cop d'Estat del 23-F, i la posterior victòria electoral del PSOE ho va evitar. Per això mai va entrar en vigor.

-La LODE, 1985 (PSOE). INTRODUEIX EL CONCERT

La Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) va incorporar el sistema de col·legis concertats.

-La LOGSE, 1990 (PSOE). LA LLEI QUE POSA FI A LA LGE I QUE ATORGA UN GRAN PES EDUCATIU A les COMUNITATS AUTÒNOMES

La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), d'una banda suposa la fi de la LGE de 1970, i d'altra s'introdueix entre altres mesures, l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys. És la llei que permet a les comunitats autònomes redactar una part molt important dels continguts educatius. S'adapta a un model més tecnològic en l'educació, i amplia l'escolaritat obligatòria als 16 anys. Introdueix la ESO.

-La