Quin és el cotxe ideal? Un de carretera o un de muntanya?

...

La suspensió cada cop fa menys falta perquè les carreteres són llises i sense cap protuberància. La suspensió, juntament amb el xassís, ajuda a la tracció del vehicle. La suspensió és, d’altra banda, molt important per a la comoditat dels ocupants. El sistema de suspensió d’un vehicle normal sol estar compost per un conjunt de braços que uneixen a una suspensió hidràulica que hi ha a cadascuna de les rodes i que es torna a unir al xassís principal. La suspensió d’un cotxe utilitari només està pensada com un sistema més per a la comoditat del conductor i dels ocupants, però no està feta per ser posada a prova.

La transmissió és una part que cal destacar perquè és el que vindria a ser el sistema nerviós d’una persona. La transmissió connecta totes les prestacions del cotxe al punt de control, que és el seient del conductor, des del qual es pot manipular tot el cotxe. Dintre la transmissió hi ha la caixa de canvis. Normalment té cinc velocitats, però és variable, sobretot en els cotxes de carretera, que poden arribar a tenir-ne set i fins i tot vuit. Actualment hi ha quatre tipus de caixa de canvis: canvis manuals, automàtics, robotitzats i continus.

Els canvis manuals són els que requereixen que el conductor desembragui el motor per desconnectar-lo de la transmissió i així canviar de velocitat.

Els canvis automàtics són aquells amb què el vehicle no necessita ajuda, sinó que es va canviant de marxa autònomament a mesura que el cotxe es mou.

[pic 4]

[pic 5]

Els canvis robotitzats són els que funcionen més o menys amb el mateix principi que el canvi manual, però el canvi de marxa és accionat per motors, ja poden ser hidràulics o electrotècnics. El conductor pot efectuar la maniobra o deixar que un autòmat electrònic se n'encarregui.

I, finalment, en la transmissió de canvi contínua, els canvis són totalment automàtics, sense que el conductor hagi de moure ni un dit, ja que estan controlats per una petita centraleta que hi ha al cotxe i que, a partir d’uns límits de velocitat, canvia la marxa.

[pic 6]

Politges i cadena (Transmissió de canvi contínua)

Una peça que forma part de la transmissió i que és molt important, de fet essencial, és el sistema de frens. Aquests estan dissenyats perquè es pugui frenar el cotxe tal com ho indiqui el conductor. El sistema de frens funciona de forma hidràulica, amb oli com a líquid. S’utilitza l’oli perquè, al ser espès, no deixa que entri aire als tubs i, d’aquesta manera, el conductor fa la mínima força possible i, amb la pressió de l’oli, es pressionen les pastilles contra el disc.

En un cotxe hi ha quatre rodes, cadascuna està formada pel pneumàtic, els frens, que ja hem explicat, i la llanda. El pneumàtic és diferent que el de muntanya, és més llis, menys gruixut i amb unes marques menys profundes, pensades per a la tracció del pneumàtic. La llanda és el component que subjecta el pneumàtic. La llanda és necessària, però ha passat a formar part de la decoració, cada cop amb llandes de més polsades. Llanda d’un Ferrari Marranello[pic 7]

MOTOR

El motor és un dels elements fonamentals pel funcionament de l’automòbil. Transforma l’energia en mecànica i permet el desplaçament de l’automòbil. La majoria d’automòbils actuals són propulsats per un motor de combustió interna anomenat motor d’explosió. Aquest tipus de motors barregen l’aire i els hidrocarburs i produeixen un seguit d’explosions que fan moure uns pistons, produint així l’energia mecànica que mourà el cotxe. El motor dels cotxes de carretera és bastant semblant al dels de muntanya; l’única diferència és que els cotxes de carretera tenen més potència però menys força, de manera que puguin agafar grans velocitats.

CONTROL[pic 8]

El control podríem dir que és el seient del conductor, des d’on es controla tot el cotxe. S’arrenca, es frena, es canvia de marxa, es pugen i baixen els vidres, es controla la radio i totes les comoditats afegides que pugui tenir un cotxe.

En el control podem diferenciar 3 parts bàsiques: la direcció, els pedals i el taulell de control.

La direcció és el que serveix per orientar el cotxe cap a la direcció desitjada. La direcció s’elegeix amb el volant, que es situa davant del conductor. Les direccions més corrents són les que funcionen amb un sistema de cremallera. Aquest sistema es basa en un volant bloquejat, subjectat a un tub llarg amb un pinyó a la punta i que fa moure una línia transversal, connectada a les rodes per una altra peça, i les fa girar.

Els pedals són els que accionen el motor i els frens. Començant per l’esquerra, hi ha el pedal d’embragatge, per canviar de marxa. Aquest pedal es pressiona amb el peu esquerre. Després ve el pedal de frenada, que acciona els frens. I, per últim, el pedal d’acceleració, que serveix per accionar el motor. Aquests dos pedals s’accionen amb el peu dret. [pic 9]

Diferències en els cotxes de muntanya

ESTRUCTURA

L’estructura d’un tot terreny és diferent de l’estructura d’un cotxe de carretera. Un tot terreny està sotmès a tensions, esforços i tècniques més grans que un cotxe de carretera.

A simple vista, es poden observar diferències d’un tot terreny a un d’asfalt; per exemple, la diferència d’altura respecte el terra, la posició més elevada en el seient del conductor i passatgers, les formes poc aerodinàmiques i les seves grans rodes. El seu aspecte més robust ens dóna a entendre que es busca la possibilitat de fer els treballs més durs. Amb aquestes qualitats exteriors es pot comprovar que l’interior també és diferent, cosa que fa que l’estructura variï.

Per estructura entenem la forma que té tot el disseny de l’automòbil. Això comprèn dos aspectes. D’una banda, la carrosseria i la manera d’unir els òrgans del motor, de la suspensió i dels frens. De l’altra, tenim les característiques dels òrgans del motor i dels sistemes de transmissió de la potència. En aquesta part trobem les diferències entre un turisme i un tot terreny. Allà on trobarem més diferències serà en el xassís, la suspensió i la transmissió. Les modificacions menys importants les podem trobar en els frens i en algunes propietats del motor.