Sistemas de defensa.

...

Els municipis organitzaven la defensa i els serveis de guaita i també feien estar a la gent preparada per respondre als atacs. A les torres no hi podia faltar aigua, queviures i armament. Les viles disposaven de moltes armes per la guerra: armes de foc (arcabussos i escopetes) i armes blanques (espases i piques). La defensa es feia amb les milícies urbanes, formades per tots els veïns aptes per a les armes., que defensaven la seva localitat o també les localitats veïnes, amb les que es feien acords en aquest sentit. Per exemple, els veïns de Calonge, Vall-llobrega i Vila-romà assistien a la defensa del port de Palamós, per ordre de Jaume II (1320). Aquestes estructures de milícies necessiten que els homes tinguin un ensinistrament permanent, una disciplina i una organització jerarquitzada amb els consellers i els jurats municipals al capdavant.

Els municipis de l’interior enviaven moltes vegades sometents per reforçar la defensa dels pobles litorals en cas d’avís de perill d’atac. Els sometents eren homes de la vila i de pagès, però no eren molt nombrosos i estaven lluny de la costa, no sempre podien atendre les peticions d’ajut., la resposta era lenta i no gaire eficaç, ja que els pirates feien atacs molt ràpids: saquejaven i escapaven mar endins.

Amb el creixement de les poblacions, va arribar un moment en que els habitatges es construïen fora del recinte emmurallat, i existia una població dispersa de masies que s’havien de defensar dels atacs. Es van construïr torres, al costat de les masies on podien refugiar-se els habitants i el bestiar i resistir durant alguns dies. Eren les torres de defensa.

Les torres de guaita es situaven en llocs elevats que tinguessin uns gran visió de la costa o de les torres properes a la costa per formar part del sistema d’avisos. Tenien un cos de guaiters que eren els encarregats d’escampar l’avís a les poblacions i masies veïnes. Van ser molt importants.

La majoria de les esglèsies de les poblacions litorals d’aquesta època tenen elements defensius: espilleres, matacans...

El 1577, Felip II permet la construcció de torres privades al costat de les masies per poder protegir la població en cas d’atac. A partir d’aquest moment aquestes cosntruccions es generalitzen. Eren torres massises a la base, amb un pont o porta que es comunicava amb la masia