Bearn o la sala de nines.

...

23. Qui arriba a la casa, sota la pluja? Com la descriu en Joan? (capítol 21). Quina és la situació social i econòmica? Quin és el seu final?

Arriba a la casa dona Xima. Ell està desconcertat i no sap si realment s’ha penedit. La situació econòmica és molt dolenta ja que ella estava arruïnada i la seva situació social tampoc era bona. Al final s’acaba suïcidant amb els seus bombons enverinats.

RESUM GENERAL

El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol, a Miquel Gilabert. A la carta, Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista. Després d’això passa a parlar de la vida dels senyors i de Bearn.

La segona part es una època de lluites internes de la família. Joan va conèixer els seus pares biològics i a créixer amb els senyors don Toni i dona Maria Antònia. Quan Joan estudiava al Seminari els senyors es van divorciar. Un dels estius a Bearn el senyor li va donar les seves memòries per a que, després de la seva mort, Joan les continuí. En una habitació de la seva casa estava prohibit entrar, anomenada “La sala de les nines” on havien els secrets de la família. La neboda dels senyors, dona Xima i don Toni se’n van anar a París una temporada i durant un període dona Maria Antònia es va anar de la casa. Després va tornar a casa, i així a acabar una època de conflictes morals.

La tercera part era una època tranquil•la. Era un període de serenitat per als senyors però no pel Joan. La situació econòmica no era com abans, estaven perdent diners. A París, Joan va criticar als senyors per a l’ús dels diners. Un temps després de tornar a Bearn mor estrangulada la serventa de la casa. El senyor era sospitós de la mort. Després ell també mor enverinat.

Finalment, l’ultima part és un epíleg en el que Joan coneix tots els secrets de la família però ell per mantenir segur els secrets de don Toni crema tota l’habitació de les nines.

RESSENYA

Una de les obres més importants, o potser, la més important de Llorenç Villalonga és Bearn o la sala de les Nines. Va ser publicada l’any 1956 en llegua castellana i després l’any 1961 va aparèixer en català. Llorenç Villalonga era un gran admirador de la il•lustració, dintre de la novel•la dona Xima és la que té aquest estil de vida. Cal destacar que, uns dels eixos al voltant del qual gira la producció literària de l’autor és l’esfondrament del poble de Bearn.

Segons la meva opinió, el llibre té un avanç molt lent o sigui pràcticament no hi ha acció i els escenaris quasi sempre són els mateixos. El fet que la novel•la sigui molt lent pot fer que el lector es perdi o no depenent de la persona. Per a mi, això em va fer que a vegades em perdi en la lectura i tenia que tornar a llegir, cosa que a que la lectura resulti avorrida. D’altra banda, resulta agradable estructurar la història en quatre parts fonamentals. D’aquesta manera la novel•la segueix una línia i així el lector pot recordar bé les accions de cada part.

L’estil de la novel•la no m’ha agradat gaire. El fet que la lectura estigui escrit en mallorquí moltes vegades la lectura resultava dificultosa. En vàries ocasions, quan l’autor escriu frases, eslògans o versos en francès o en llatí em feien sentir incòmode ja que no conec molt bé el llatí ni el francès. La lectura també pot resultar difícil perquè es requereix un alt nivell cultural per poder entendre el contingut.

La part que m’ha agradat més és la segona, quan els personatges viatgen a Roma i a París perquè moltes de les coses culturals o esdeveniments en semblaven més fàcil d’imaginar i de comprendre millor la lectura. Moltes vegades quan parlava dels filòsofs, de les seves teories, em semblaven molt fàcil de relació amb el context, per exemple, quan parlaven dels sofistes. Això es degut a que a la classe de filosofia estaven parlant d’aquells filòsofs que per casualitat sortien en el llibre de Llorenç Villalonga.

En general m’ha agradat molt els personatges, ja que cadascú tenia una personalitat diferent. La ideologia dels personatges és criticable però en general és acceptable. La ideologia d’alguns considero que són conservadors i d’altres progressistes. El personatge que m’ha agradat més és don Toni perquè li agrada llegir, és treballador, culte i sobretot perquè és una persona sincera.

En definitiu, encara que tingui moltes dificultats, recomano el llibre als lectors per tal que puguin gaudir d’una lectura adequada que no només serveix com a font d’entreteniment, sinó també com a recurs d’aprenentatge moral, filosòfic i històric i a banda d’això, també mostra al públic altres formes i tècniques literàries poc utilitzades. A més a més, el final és bastant frustrant pel lector, ja que dona la sensació que no hi ha final. Es per aquest motiu que penso, que l’autor ha aconseguit el seu objectiu de fer una obra moral i ètica que critiqui un model de vida característic d’una època.