- Sàtires: són 18 poemes en dos llibres. Va ser la primera època de la seva creació. Feia una critica a la societat de manera irònica i amb predomini de burla amable.

...

Després de la seva marxa, Dido fustigada i instigada per les malvades harpies (Criatures horribles amb cap de dona, cos d'ocell, excel·lents cantaires però summament malvades) es va suïcidar en una pira amb l'espasa d'Enees maleint per sempre al seu estimat, fent-li jurar venjança al seu poble perquè destruís als fills del seu pare, els futurs romans. (D'aquesta manera es crea el quadre que justifica l'eterna enemistat entre dos pobles germans, el de Cartago i el de Roma, que es van treure mútuament la brutícia en les guerres púniques).

Igual que molts herois grecs (Orfeu, Hèrcules, Odisseu i últimament Xena) el nostre heroi Enees, en el seu camí ha de descendir als inferns, allà es troba amb el seu pare, ja mort, qui li revela que fundarà un imperi florent, (Roma) .Enees arriba al Laci, on governava el rei Llatí (així es deia, no és que hagi nascut per aquestes terres). Aquest rei tenia una filla que es deia Lavinia qui havia de casar-se amb Torn, que era líder d'una banda de revoltosos anomenats "rútulos".

No obstant això al Rei Llatí al consultar l'oracle, se li havia profetitzat que un home arribat de la mar (Enees, lògicament) es casaria amb la seva filla i crearia un gran imperi. Llavors Torn i Enees es van declarar la guerra per causa de la bella princesa (que naturalment preferia a Enees) i van començar a batallar durant un bon temps. A Enees l'ajudava Venus (deessa de l'Amor) però Torn era ajudat per Juno. Júpiter (Déu del llamp, Pare i Rei de tots els Déus) no s'animava a atorgar la victòria a cap bàndol, per tant la guerra s'estén i s'estén.

Al final, Enees mata Torn en un combat i aconsegueix la mà de Lavinia. Final feliç i de pas funden un regne que algun dia es convertirà a Roma