Essays.club - Ensayos gratis, notas de cursos, notas de libros, tareas, monografías y trabajos de investigación
Buscar

Tema 1: EL CERVELL

Enviado por   •  8 de Julio de 2018  •  1.830 Palabras (8 Páginas)  •  364 Visitas

Página 1 de 8

...

- Estímul: Energia la qual rebem i podem donar-hi resposta.

- Llindar: Quantitat d’energia necessària per que els subjectes siguin estimulats.

- Llindar absolut inferior: Energia mínima necessària per captar l’estímul.

- Llindar diferencial (DMP): Canvi d’energia mínim per poder notar diferència de sensació respecte l’estímul anterior.

- Llindar absolut: Energia mínima per ser conscients de l’estímul

- Llindar absolut superior: Màxima energia a qual no pot haver-hi cap increment que faci notar diferència de sensació.

Variables dels llindars:

- Les persones: hi ha qui diferencia els estímuls i qui no.

- Adaptació sensorial: no tothom té el mateix Llindar absolut inferior.

- Estimulació intensa: com més estimulació menys sensibilitat al canvi. I al revés.

- Resposta ja apresa: si ja hem viscut aquell estímul no cal captar-lo al 100% per donar una resposta.

- Defensa perceptiva: eliminació dels estímuls desagradables.

- Resposta subliminal: es dona una resposta per sota dels llindars absoluts (pressa de consciència)

3 mètodes de la psicofísica:

- Llei de Weber: defineix els canvis sensorials al canviar la intensitat de l’estímul. Es basa en el DMP): hi ha una proporció constant d’intensitat per tal que la diferencia sigui perceptible. Però no serveix quan son estímuls molts forts o molt febles i no en les 24h.

- Llei de Fechner: relaciona la intensitat de l’estímul amb la intensitat de la reacció psicològica del subjecte. Tres teories:

- Mètode dels límits: determina el llindar absolut i el subjecte a dir on està quan només se li dóna un sol estímul que va ascendint o descendint.

- Mètode de l’error promig: determina el DMP i se li dóna dos estímuls al subjecte (un d’estable i un canviant) i s’ha de determinar el llindar diferencial.

- Mètode dels estímuls constants: determina els dos llindars alhora. Controla la seqüenciació amb ordres diferents per cada subjecte amb estímuls alts, mitjans i baixos.

- Llei d’Stevens: considera que les altres dues lleis s’equivocaven. No vol estudiar si arriben estímuls sinó com arriben aquests estímuls.

Sistemes sensorials: receptors sensorials.

Depenent del lloc:

- Exteroceptors: es troba a tots els sentits del cos (presa de contacte amb el món exterior).

- Propioceptors: receptors regulats per el sistema vestibular (oïda interna). S’encarrega del moviment i l’equilibri.

- Interoceptors: es troben a les vísceres i informen de la situació interna del cos (sobretot, sensacions negatives com el dolor).

- Dermoceptors: receptors de la pell que et donen informació sobre temperatura, pressió, textures, etc.

- Nocioceptors: situats a qualsevol lloc indiquen si una cosa va malament en l’organisme.

Depenent de l’energia que detecten:

- Quimioreceptors: detecten substàncies químiques (gust i olfacte).

- Mecanoreceptors: detecten l’energia mecànica (tacte).

- Fotoreceptors: detecten l’energia radiant (vista)

- Termoreceptors: detecten l’energia calòrica (tacte)

Tema 3: Els Sentits

VISTA

L’ull, el nucli genicular lateral (situat al tàlem i rep la info de la retina a partir dels axons de les cèl·lules ganglionars), còrtex estriat i còrtex extraestriat (es troben las lòbuls).

Els axons de les cèl·lules ganglionars de la retina es troben a la part interna del ull (creuament cap a l’altre hemisferi) i a la part externa (es queden al mateix hemisferi). Això s’anomena Quiasme òptic.

El Nucli genicular lateral està format per varies capes:

1-2 capes: s’encarreguen de la detecció del moviment.

3-6 capes: s’encarreguen de la informació dels colors, textura, profunditat.

El NGL rep informació passant per el còrtex estriat (lòbul occipital) i còrtex extraestriat (altres lòbuls) de la retina que la transforma com en un mapa que s’anomena retinotòpic. És bilateral el NGL.

L’ull està format per:

- Globus ocular: esfera buida.

- Escleròtica: capa externa. Formada per terminacions lliures és opaca per darrere i transparent per davant. Capta el 80% de la llum a través de la còrnia. Formada per proteïnes i aigua. Funció de mantenir i protegir l’estructura.

- Coroides: formada per vasos sanguinis i cèl·lules de pigments foscos que recullen els rajos extraviats. Funció de nodrir a la retina.

- Retina: s’hi troben els receptors visuals.

- Medis diòptrics i medis transparents: ajuden a enfocar i són transparents.

- Còrnia: enfoca el 80% de la llum. Forma part de la capa escleròtica i està formada de proteïnes i aigua.

- Humor aquós: proporciona aliment la còrnia i hidratació a la retina. 99% aigua que es renova cada 4h. En cas de no fer-ho pot provocar glaucoma.

- Cristal·lí: Es troba darrere la pupil·la i s’encarrega de fer el moviment de l’ull. Quan no és capaç de fer-ho apareix la vista cansada (amb el pas del temps).

- Humor vitri: substància gelatinosa que es troba a l’interior del globus ocular

funció de mantenir l’estructura.

- Pupil·la: forat envoltat per l’iris que capta la llum. Si es necessita més llum es dilata (medriasis) i si necessita menys es contrau (miosis)

...

Descargar como  txt (12.9 Kb)   pdf (56.8 Kb)   docx (19.3 Kb)  
Leer 7 páginas más »
Disponible sólo en Essays.club