Tema> La intervenció socioeducativa al carrer

...

Com bé diuen Quintanar Rioja, Blanco Laserna, García Fernández, (2010), en aqueta fase on la metodologia d’intervenció es basa en l’observació participant. Es tracta de que l’educador vagi ocupant poc a poc espais que els adolescents sentin seus dins del barri o municipi. Amb la intenció de que aquests joves percebin la presència dels educadors, i els deixin de veure com a intrusos. És un moment molt delicat, ja que depenent com sigui aquest primer contacte, dependrà la seva relació amb els destinataris. La forma que s’utilitza per fer aquest primer contacte varia segons el grup amb qui es vagi a interactuar, l’educador a de basar-se en la seva observació per determinar quina és la millor manera d’apropar-se als joves. Comas, i Funes (2001) recalquen que s’ha de començar oferint aquelles coses que els puguin ser atractives. És en aquest moment on les habilitats socials són imprescindibles.

Quan ja es porta un temps connectat amb el grup d’adolescents i el barri o municipi, aquest primer grup amb qui s’ha fet contacte servirà com a pont per córrer la veu sobre els educadors, on trobar-los i que fan. Això ajudarà a ampliar la xarxa de recursos del educador al barri.

Cal ser conscients, però, que tota aquesta fase porta el seu temps i que el reconeixement dels usuaris cap als professionals no sorgirà d’un dia per l’altre. A més a més, s’ha d’acceptar que puguin sorgir situacions de rebuig dels adolescents cap a l’educador.

Per sobre de tot, en aquesta etapa el més important és la sinceritat dels educadors cap als usuaris. Aquests tenen dret saber que aquests adults són educadors de carrer, qui els envia i el perquè de la seva aparició al barri o municipi.

Tercera fase: la confiança i la intervenció a llarg termini

Aquesta etapa és el moment d’actuació, tot i que abans de començar a dur a terme la intervenció socioeducativa, l’educador ha de fer una preparació per aquesta acció, ens explica González Rodríguez (1995).

L’Associació cultural La Kalle (1995) explica que després de obtenir dades sobre la realitat i sobre la percepció d’aquesta dels seus integrants, els educadors han d’elaborar una mena d’explicació o interpretació d’aquestes dades per explicar quines podrien ser les causes o els condicionants de que es doni aquesta situació, per facilitar la planificació. Després d’això, coneixent les necessitats del barri o municipi, les possibles causes de les problemàtiques que apareixen i els recursos amb els que compta aquella zona, es plantegen alternatives. A partir de tot això, es prioritzen les necessitats segons la seva urgència, i s’intenta preveure dificultats amb les que es pugui trobar l’educador durant el seu procés d’intervenció.

Un cop es té tot això clar, tal i com diu l’Associació cultural La Kalle, (1995), coneixem les necessitats i les possibilitats de realitzar certes alternatives, s’entra en una fase de elaborar programes o projectes concrets. Es tracta doncs, segons González Rodríguez (1995), de ordenar recursos i activitats amb el fi de satisfer necessitats i resoldre problemes.

Un cop els educadors ja han preparat la seva intervenció, i són coneguts i reconeguts en la zona on volen actuar, és hora de passar a l’acció. Quintanar Rioja, Blanco Laserna, García Fernández, (2010) expliquen que les primeres intervencions normalment solen limitar-se a donar informació sobre diferents recursos que pugin ser d’utilitat als joves.

A mesura que va augmentant la confiança els educadors aniran coneixent millor les situacions i la personalitat dels diferents joves amb els que treballen. Serà a partir d’aquest moment quan podrà posar en pràctica una relació d’ajuda. A més a més, sempre ha d’estar molt atent a les demandes explícites i implícites que puguin anar sorgint. Normalment es tracten temes com l’oci, les relacions familiars, les relacions entre iguals, la formació, l’accés al món laboral, aspectes de salut i d’higiene, etc.

Finalment, com segueixen dient Quintanar Rioja, Blanco Laserna, García Fernández, (2010), remarcar que la intervenció que faci un professional en aquesta etapa és pot fer des de diferents línies de treball. És pot realitzar una intervenció individual, l’educador treballarà amb una sola persona i la programació i projectes que realitzi estaran enfocats a aquell únic usuari. Una altra opció és la intervenció grupal, quan s’actua sobre un grup generalment definit, els objectius que es vulguin realitzar es presenten com un pacte i compromís entre tots els participants. Aquest tipus de propostes d’intervenció ajuden a que es puguin treballar les habilitats socials en els grups. Per últim la intervenció comunitària, es tracta de realitzar activitats per proporcionar espais de participació i comunicació entre les persones amb les que l’educador treballa al carrer, i els demès ciutadans d’aquella mateixa zona, per anar apropant-los més els uns als altres.

Per acabar, ressaltar la importància que segueix tenint el seguir registrant l’activitat en aquesta etapa, tot i que aquest cop mitjançant el quadern de camp i les fulles de registre del carrer, i també amb els registres d’intervenció individual i la documentació grupal.

Quarta fase: finalització o relleu

El treball al carrer pot ser finalitat per diverses raons. Quintanar Rioja, Blanco Laserna, García Fernández, (2010) ens presenta les següents:

1. La primera raó és que el treball de carrer arribi a la seva fi, perquè el projecte ho faci, i per tant hagi deixat d’existir les situacions de necessitat. Però, no és una raó molt comú aquesta. Normalment, els projectes arriben a la seva fi perquè l’entitat considera deixar de realitzar aquell projecte, o s’ha acabat la financiació. En aquests casos cal acomiadar-se de la gent i intentar deixar als joves alguna referencia que les ajudi a seguir afrontant les seves carències.

2. L’altre raó és perquè es pot considerar que cada cop que es canvia un educador, el treball al carrer finalitza. Ja que quan arribi un nou, la confiança amb aquest no existirà i el procés s’haurà de començar de nou, des del principi. Per això l’ ideal és que el nou educador pugui ser acompanyat durant un temps pel que marxa, i així fer la seva incorporació més fàcil. Per això, des d’aquest sentit, es recomana el treball en parelles. Ja que si marxa un dels dos educador i entra un de nou, sempre queda un educador conegut.

Per concloure aquest apartat, creiem que és important destacar, tal i com