LA METODOLOGIA I ENSENYAMENT DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

...

---------------------------------------------------------------

2.- QUÈ ÉS LA LIJ?

La LIJ engloba no sols les obres destinades als infants i als joves sinó també aquelles de les quals els infants i joves s’apropien encara que en el seu origen no anaren destinades a ells.

“Totes les produccions que tenen com a vehicle la paraula amb un toc artístic o creatiu i com a receptor a l’infant”. CERVERA. (1989)

Però la que possiblement siga la definició més completa la dóna Jordi Rubió qui diu que és «aquella branca de la literatura d'imaginació que millor s'adapta a la capacitat de comprensió de la infància i al món que de debò l'interessa».

Es pot parlar tant de “literatura infantil i juvenil” com de “literatura per a infants i jóvens”, nosaltres ens hi referirem tant a una com a l’altra denominació. Seguint Joan J. Ponsoda (1989: 47-48) entenem per literatura infantil :

—L’obra escrita per adults destinada a infants i jóvens.

—L’obra escrita inicialment per un adult pensant en un lector heterogeni, generalment també adult, i que, per diverses circumstàncies que envolten a aquest grup generacional que denominen infantesa i joventut (escola, família, tradició sociocultural, polítiques editorials…) se n’acaben apropiant, els lectors més jóvens.

—L’obra escrita per xiquets i jóvens, generalment per a que la llegesquen altres lectors de la seua generació.

—L’obra tradició oral que, tot i no nàixer originàriament vinculada només al món infantil, si que és cert que la que perviu en estat oral com la que forma part de recopilacions, adaptacions, versions, etc., ha trobat el seu principal públic entre els infants i el jóvens. No és per tant literatura exclusivament infantil i juvenil, però sí en bona mesura.

La diversitat d’interessos que suscita aquest important “bloc classificatori” de la literatura, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, ens ha dut a considerar-lo al mateix nivell que els altres gèneres tradicionals. Ara bé, la LIJ no deixa de ser Literatura i, per aquesta mateixa raó, és també susceptible de ser considerada classificable per gèneres i subgèneres, amb les seues específicitats i particularitats.

---------------------------------------------------------------

Al llarg del temps s’ha produït un debat interessant al voltant de l’existència o no de la LIJ com una literatura amb una entitat pròpia.

EN CONTRA

Els autors i autores que defensen aquesta postura sostenen que no existeix la LIJ perquè és una qualificació innecessària, igual que no existeix la literatura per a la tercera edat, o una literatura per a blancs o per a negres, per al proletariat o per a la burgesia... Sols existeixen dues literatures: la bona i la mala.

A FAVOR

Defensa del dret a una denominació específica, de la mateixa manera que parlem de novel.la policíaca, o de literatura femenina, podem parlar d’una literatura per a infants i joves.

Afortunademanet aquest debat ja està superat i en l’actualitat, la LIJ, no per ser infantil o juvenil, ha de deixar de ser literatura. Ja estan lluny els temps en què la negació de l’existència de la LIJ es basava en què les obres que rebien eixe nom mancaven de qualitat i de condicions literàries.

- Michael Ende afirma que no hi ha temes per a infants i temes per a adults si no distintes formes de manifestació, de narrar una història, etc. Un obra enganxa al lector –siga jove o adult- per molts motius.

- Els i les mestres han de conèixer les diferents estratègies que poden emprar per a introduir un text literari en un aula a un públic concret i en un context oportú.

Activitat 2

Explixa tres raons per les quals la LIJ no pot considerar-se literatura amb entitat pròpia i tres per les quals sí.

---------------------------------------------------------------

3.- Gèneres i subgèneres de la LIJ

La LIJ han sovintejat tots els gèneres

- El folklore popular de tradició oral: rondalles, llegendes i endevinalles

- Els jocs de falda i els jocs d'interacció entre adults i xiquets basats en la veu i el moviment (botar sobre els genolls, batre palmes, pessigollejar, repassar els dits de la mà, etc.). Les cançons populars i les cançons i cantarelles per a tirar a sorts.

- Els jocs de grup i rogle.

- Els embarbussaments i jocs de paraules I les Les tirallongues encadenades i ortofòniques.

- El conte com a gènere específc.

- La narrativa infantil i juvenil, les històries amb una seqüència narrativa més o menys tradicional, és el gènere infantil i juvenil per excel·lència. Són molts els autors que s’hi dediquen. Moltes les editorials que en tenen col·leccions, classificades per edats o subgèneres. És el que més abunda a les biblioteques escolars i públiques. I, més a més, és l’únic gènere que gaudeix d’una certa autonomia de consum per part de xiquets i adolescent.

- La poesia infantil

- El teatre per infants

- El còmic, “tebeo” o històrietes amb vinyetes. El fet de basar-se en la imatge i el suport icònic no li lleva en absolut el caràcter creatiu als textos que complementen aquestes imatges.

- Els albums il.lustrats

---------------------------------------------------------------

4.- FUNCIONS DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL EXAMEN

La literatura infantil i juvenil acompleix una funció essencial com un mitjà per a la transmissió de l’herència cultural. Teresa Colomer (2007) assenyala que la LIJ compleix tres grans funcions:

1.- ACCÉS A L’IMAGINARI COL.LECTIU

2.- APRENENTATGE DE MODELS NARRATIUS, POÈTICS I ICÒNICS

3.- SOCIALITZACIÓ CULTURAL

4.1.-